dijous, 18 de març del 2010
Punts del mapa
c-
Coll de la Manrella: El coll de la Manrella és un lloc important perque van passar per alli Lluís Companys, el lehendakari basc Aguirre, Manuel Azaña i Joan Negrín.
Hostal dels Trabucaires: Era un hostal del poble de les Illetes on la gent es va estacionar-hi durant molt de temps.
Monument a l'Exili: És un monument situat a la Vajol que simboltza una nena amb la cama amputada acompanyada pel seu pare. El monument vol conmemorar a tots els republicans que fugien de Espanya.
Mas Can Barris: En aquest mas s'hi van estacionar més de 200 persones per resguardar-se de la ruina.
Mina Canta: Era una mina on hi havien or, joies... Es van portar a França i després van retornar a Espanya per ordre del General Francisco Franco; tot el botí se'l va quedar ell.
Coll de Lli: Era per on la gent tomava el camí per anar a França.
Coll de la Manrella: El coll de la Manrella és un lloc important perque van passar per alli Lluís Companys, el lehendakari basc Aguirre, Manuel Azaña i Joan Negrín.
Hostal dels Trabucaires: Era un hostal del poble de les Illetes on la gent es va estacionar-hi durant molt de temps.
Monument a l'Exili: És un monument situat a la Vajol que simboltza una nena amb la cama amputada acompanyada pel seu pare. El monument vol conmemorar a tots els republicans que fugien de Espanya.
Mas Can Barris: En aquest mas s'hi van estacionar més de 200 persones per resguardar-se de la ruina.
Mina Canta: Era una mina on hi havien or, joies... Es van portar a França i després van retornar a Espanya per ordre del General Francisco Franco; tot el botí se'l va quedar ell.
Coll de Lli: Era per on la gent tomava el camí per anar a França.
Fotos Visual i Plàstica [GIMP]
*Les dues primeres imatges són extretes d'Internet mentre que les dues últimes de la sortida de Dilluns día 15.
Diari d'un Exilitat
14 de Desembre de 1938
Hem perdut la batalla de l'Ebre i la meva preocupació respecte a la seguretat de la meva família va en augment, no temo per la meva vida (no més del normal) però si per la de la meva dona, que està embarassada, i la meva filla, avegades penso que si els passes alguna cosa no ho podria suportar. Per aquest motiu demà marxem en camió cap a la frontera, un cop allà anirem a ca el meu oncle que m'ha assegurat que li encantara acollir-nos a casa seva tot el temps que volguem, en aquell moment no li he dit per que ni la meva dona ho sap però jo no penso quedar-m'hi gaire temps, només vull acompanyar les meves flors a lloc segur, després tornaré amb els meus camarades per guanyar o perdre la guerra amb els meus, a la meva pàtria.
26 de gener de 1939
Havia'm decidit quedar-nos a Barcelona per veure si l'última frontera seria enderrocada o aquella gran ciutat que és Barcelona resistiria una vegada més, per desgracia les pitjors de les nostres sospites eren certes, les tropes republicanes de Barcelona no comptaven amb els recursos necessaris per fer fora als invasors, que si venien preparats.
30 de gener de 1939
Nosaltres com milers...no! Centenars de milers de persones, ens dirigíem desesperadament cap a la frontera amb la roba que portàvem, quatre engrunes de pa i una mica de llet per la nena, a més jo portava els meus dos béns més apreciats; el rellotge que hem va entregar el meu pare abans de morir i el nino de drap que la meva mare em va cosir quan vaig complir els set anys. Crec que la meva dona també portava alguna cos amagada però no li vaig preguntar que era.
3 de febre de 1936
Mentre caminàvem, com sempre, van començar a caure bombes damunt nostre, era la segona vegada que ens bombardejaven durant el trajecte que portàvem i aquella vegada ja estàvem tant a prop de la frontera (i a l'hora tant lluny) que no vam apartar-nos del camí, vam seguir caminant a bon ritme, amb el somni d'arribar aviat a França. Una bomba va caure prop nostre i jo vaig sortir disparat pels aires, quan em vaig aixecar m'apropà ràpidament a la meva dona que ja sacsejava desesperadament a la nostra filla, estava morta. Em va costar, però, vaig fer el cor fort i vaig començar a arrossegar la meva dona cap a la frontera, per primera vegada em vaig adonar que no quedava cap esperança, que si aconseguia marxar a França mai tornaria a aquella meravellosa terra, em va venir al cap la visió de la meva filla morta, ni tan sòls l'havien enterrat, només l'havia embolicat en la seva manta per no veure-li la cara i l'apartà del camí, llavors vaig començar a plorar, la meva dona va deixar de forcejar.
10 de febrer de 1939
Vam arribar a la frontera, i corria el rumor de que l'exèrcit franquista tancaria la frontera, però fos o no veritat que pretenian tancar-la, nosaltres vam passar-la aquell mateix dia de matinada. Ja no tenia cap esperança de tornar a Catalunya, ni tan sòls creia possible que poguéssim arribar caminant a casa del meu oncle i com no teníem res per menjar vaig haver de canviar el rellotge del meu pare per uns trossos de pa, els trossos de pa+ més florit que havia vist mai, però els vam menjar ràpidament com si fos el més exquisit que havien provat mai.
15 de febrer de 1939
Després d'un temps caminant sense rumb, sense saber cap a on, vam anar a parar a un camp de concentració a la platja on no hi havia aigua i no ens donaven més d'uns tristos trossos de pa, després les condicions de vida van millorar mínimament però el menjar seguia sent escàs i els gendarmes francesos havien estat tan estúpids com per posar la bomba d'aigua a tocar la platja i tota l'aigua que sortia era salada i bruta. La meva dona estava de set mesos i no tenia forces ni per moure's. I jo havia d'agafar-li el menjar i, per la nit, anar a la seva part de la tanca per portar-li alguna cosa de menjar.
1 d'abril de 1939
La meva dona havia començat amb les contraccions i vaig demanar ajuda a un dels gendarmes que tan sols em va dir “Allé, allé”, quan li vaig insistir ell va escopir al terra al costat de la meva dona i em va propinar una cosa que em va fer caure al terra de morros, quan em vaig girar ja no hi havia ningú. Vaig saltar la tanca per ajudar-la, en tot el que vaig pogués però la veritat no sabia que fer, i quan vam aconseguir treure el nen vaig tallar el cordó umbilical amb un filferro que havia tret de la tanca, no puc descriure totes les coses que em van passar llavors pel cap l'únic que sé es que va començar a rajar sang i no vaig poder fer res més, tots dos havien mort.Vaig esclatar i em vaig posar a plorar sobre la meva dona i el meu fill morts. Vaig fer un clot i hi vaig enterrar la meva dona, el meu fill i el meu nino de drap.Al dia següent quan el gendarme que havia escopit a la meva dona va aparèixer per donar-nos el menjar vaig agafar una pedra del tamany de la meva mà i li vaig propinar un bon cop a la part de darrere del cap. Crec que el vaig matar, només sé que després d'hores corrent a l'hipòdrom en van enterrar sota terra i quan em van treure em van comunicar que em afusellarien, a l'endemà, avui.
Aquest diari es propietat d'en Francesc Rodríguez Martí. Nascut el 28 de juny del 1908 a Amposta. Fill de Manuel i Sandra Rodríguez. Casat amb Maria Antonieta Ramírez. Pare de Anna Rodríguez.
Hem perdut la batalla de l'Ebre i la meva preocupació respecte a la seguretat de la meva família va en augment, no temo per la meva vida (no més del normal) però si per la de la meva dona, que està embarassada, i la meva filla, avegades penso que si els passes alguna cosa no ho podria suportar. Per aquest motiu demà marxem en camió cap a la frontera, un cop allà anirem a ca el meu oncle que m'ha assegurat que li encantara acollir-nos a casa seva tot el temps que volguem, en aquell moment no li he dit per que ni la meva dona ho sap però jo no penso quedar-m'hi gaire temps, només vull acompanyar les meves flors a lloc segur, després tornaré amb els meus camarades per guanyar o perdre la guerra amb els meus, a la meva pàtria.
26 de gener de 1939
Havia'm decidit quedar-nos a Barcelona per veure si l'última frontera seria enderrocada o aquella gran ciutat que és Barcelona resistiria una vegada més, per desgracia les pitjors de les nostres sospites eren certes, les tropes republicanes de Barcelona no comptaven amb els recursos necessaris per fer fora als invasors, que si venien preparats.
30 de gener de 1939
Nosaltres com milers...no! Centenars de milers de persones, ens dirigíem desesperadament cap a la frontera amb la roba que portàvem, quatre engrunes de pa i una mica de llet per la nena, a més jo portava els meus dos béns més apreciats; el rellotge que hem va entregar el meu pare abans de morir i el nino de drap que la meva mare em va cosir quan vaig complir els set anys. Crec que la meva dona també portava alguna cos amagada però no li vaig preguntar que era.
3 de febre de 1936
Mentre caminàvem, com sempre, van començar a caure bombes damunt nostre, era la segona vegada que ens bombardejaven durant el trajecte que portàvem i aquella vegada ja estàvem tant a prop de la frontera (i a l'hora tant lluny) que no vam apartar-nos del camí, vam seguir caminant a bon ritme, amb el somni d'arribar aviat a França. Una bomba va caure prop nostre i jo vaig sortir disparat pels aires, quan em vaig aixecar m'apropà ràpidament a la meva dona que ja sacsejava desesperadament a la nostra filla, estava morta. Em va costar, però, vaig fer el cor fort i vaig començar a arrossegar la meva dona cap a la frontera, per primera vegada em vaig adonar que no quedava cap esperança, que si aconseguia marxar a França mai tornaria a aquella meravellosa terra, em va venir al cap la visió de la meva filla morta, ni tan sòls l'havien enterrat, només l'havia embolicat en la seva manta per no veure-li la cara i l'apartà del camí, llavors vaig començar a plorar, la meva dona va deixar de forcejar.
10 de febrer de 1939
Vam arribar a la frontera, i corria el rumor de que l'exèrcit franquista tancaria la frontera, però fos o no veritat que pretenian tancar-la, nosaltres vam passar-la aquell mateix dia de matinada. Ja no tenia cap esperança de tornar a Catalunya, ni tan sòls creia possible que poguéssim arribar caminant a casa del meu oncle i com no teníem res per menjar vaig haver de canviar el rellotge del meu pare per uns trossos de pa, els trossos de pa+ més florit que havia vist mai, però els vam menjar ràpidament com si fos el més exquisit que havien provat mai.
15 de febrer de 1939
Després d'un temps caminant sense rumb, sense saber cap a on, vam anar a parar a un camp de concentració a la platja on no hi havia aigua i no ens donaven més d'uns tristos trossos de pa, després les condicions de vida van millorar mínimament però el menjar seguia sent escàs i els gendarmes francesos havien estat tan estúpids com per posar la bomba d'aigua a tocar la platja i tota l'aigua que sortia era salada i bruta. La meva dona estava de set mesos i no tenia forces ni per moure's. I jo havia d'agafar-li el menjar i, per la nit, anar a la seva part de la tanca per portar-li alguna cosa de menjar.
1 d'abril de 1939
La meva dona havia començat amb les contraccions i vaig demanar ajuda a un dels gendarmes que tan sols em va dir “Allé, allé”, quan li vaig insistir ell va escopir al terra al costat de la meva dona i em va propinar una cosa que em va fer caure al terra de morros, quan em vaig girar ja no hi havia ningú. Vaig saltar la tanca per ajudar-la, en tot el que vaig pogués però la veritat no sabia que fer, i quan vam aconseguir treure el nen vaig tallar el cordó umbilical amb un filferro que havia tret de la tanca, no puc descriure totes les coses que em van passar llavors pel cap l'únic que sé es que va començar a rajar sang i no vaig poder fer res més, tots dos havien mort.Vaig esclatar i em vaig posar a plorar sobre la meva dona i el meu fill morts. Vaig fer un clot i hi vaig enterrar la meva dona, el meu fill i el meu nino de drap.Al dia següent quan el gendarme que havia escopit a la meva dona va aparèixer per donar-nos el menjar vaig agafar una pedra del tamany de la meva mà i li vaig propinar un bon cop a la part de darrere del cap. Crec que el vaig matar, només sé que després d'hores corrent a l'hipòdrom en van enterrar sota terra i quan em van treure em van comunicar que em afusellarien, a l'endemà, avui.
Aquest diari es propietat d'en Francesc Rodríguez Martí. Nascut el 28 de juny del 1908 a Amposta. Fill de Manuel i Sandra Rodríguez. Casat amb Maria Antonieta Ramírez. Pare de Anna Rodríguez.
1) 1cm al mapa són 25.000 a la realitat.
2) La distància al mapa és de 20,5cm que equivalen a 4,1km a la realitat.
PERFIL TOPOGRÀFIC
a)Coll de la Manrella-8
Hostal dels Trabucaires-7
Monument a l'exili-3
Mas Can Barris-5
Mina Canta-4
Coll de Lli-6
b) Distancia entre els diferents punts:
8-7=1,4km 7-3=2,8km 3-5=1km 5-4=0,8km
8-3=2km 7-5=2,1km 3-4=1,2km 5-6=1,7km
8-5=1,9km 7-4=2,8km 3-6=2,1km
8-4=2,6km 7-6=1,3km 8-6=1,9km 4-6=1,7km
2) La distància al mapa és de 20,5cm que equivalen a 4,1km a la realitat.
PERFIL TOPOGRÀFIC
a)Coll de la Manrella-8
Hostal dels Trabucaires-7
Monument a l'exili-3
Mas Can Barris-5
Mina Canta-4
Coll de Lli-6
b) Distancia entre els diferents punts:
8-7=1,4km 7-3=2,8km 3-5=1km 5-4=0,8km
8-3=2km 7-5=2,1km 3-4=1,2km 5-6=1,7km
8-5=1,9km 7-4=2,8km 3-6=2,1km
8-4=2,6km 7-6=1,3km 8-6=1,9km 4-6=1,7km
1) Definició del terme "refugiat" segons la convenció de Ginebra de 1951:
Als efectes d'aquesta Convenció, el terme "refugiat" s'aplica a tota persona:
Que, com a resultat d'esdeveniments transcorreguts abans de l'1 de gener de 1951 i a causa de temors fundats de ser perseguida per motius de raça, religió, nacionalitat, pertinença a determinat grup social o opinions polítiques, es trobi fora del país de la seva nacionalitat i no
pugui o, a causa d'aquests temors, no vulgui acollir-se a la protecció de tal país, o que, no tenint nacionalitat i trobant-se, a conseqüència de tals esdeveniments, fora del país on abans tingués la seva residència habitual, no pugui o, a causa d'aquests temors, no vulgui tornar a ell.
a) És un diagrama de sectors. Representa les peticions d'asil als països industrialitzats durant el 1er semestre de 2008.
b) El total de demandants d'asil al món va ser de 164935 persones.
c) A França van demanar asil 15669 persones i a Suïssa 5938.
Poema Castellà
Poema:
Estos dias azules
y este sol de la infancia
no muera la esperanza.
Se despejen las nubes
cuando el sol revele el alba
que reconforta el alma.
En casa están los baúles
y con muy poca ropa
y aún menos comida
la estación será dura
y la muerte segura.
Estos dias azules
y este sol de la infancia
no muera la esperanza.
Se despejen las nubes
cuando el sol revele el alba
que reconforta el alma.
En casa están los baúles
y con muy poca ropa
y aún menos comida
la estación será dura
y la muerte segura.
SISTEMA MUSCULAR
Ex-1
Biceps
Els músculs son fibres de teixits conjuntius que es poden contraure i relaxar-se quan un vol. S'uneixen al os amb un tendó.
ex-2
La fibra muscular és una cèl•lula muscular fusiforme i multinuclear. Està format per una membrana cel•lular que s'anomena sarcolema. També està format per un citoplasma, que es diu sarcoplasma. Conté orgànuls celul•lars, un nucli, mioglobina i un complex extremat de proteic de fibres actines i miosines .
ex-3
Miosina: La miosina és una proteïna fibrosa, format per filaments que tenen una longitud de 1,5 µm i un diàmetre de 15nm, i està implicada en la contracció muscular, per interracció amb l'actin
Actina: L'actina és una proteïna del múscul que forma els microfilaments, uns dels tres components fundamentals del citoesquelet de les cèl•lules eucariota.
Biceps
Els músculs son fibres de teixits conjuntius que es poden contraure i relaxar-se quan un vol. S'uneixen al os amb un tendó.
ex-2
La fibra muscular és una cèl•lula muscular fusiforme i multinuclear. Està format per una membrana cel•lular que s'anomena sarcolema. També està format per un citoplasma, que es diu sarcoplasma. Conté orgànuls celul•lars, un nucli, mioglobina i un complex extremat de proteic de fibres actines i miosines .
ex-3
Miosina: La miosina és una proteïna fibrosa, format per filaments que tenen una longitud de 1,5 µm i un diàmetre de 15nm, i està implicada en la contracció muscular, per interracció amb l'actin
Actina: L'actina és una proteïna del múscul que forma els microfilaments, uns dels tres components fundamentals del citoesquelet de les cèl•lules eucariota.
Personatges Exiliats
1.
Miquel Santaló
Miquel Santaló i Parvorell va nèixer a Vilaür i l'any 1888 i va morir a Guadalajara, Mèxic l'any 1961. Va ser un geograf, pedagog i polític espanyol.
Membre de ERC, va ser proclamat al 1931 amb la segona República, alcalde de Girona.
L'any 1934 va ser conseller de la Generalitat amb Francesc Macià i Lluís Companys.
Es va exiliar l'any 1939 a França i posteriorment a Mèxic.
Antonio Machado
Antonio Machado Ruiz va nèixer a Sevilla el 26 de juliol de 1875 i va morir a Cotlliure el 22 de febre de 1939, en els seus inicis pertanyia al modernisme. Va morint fugint de l'exili, a la Cataluna Nord després de la derrota de la segona República Espanyola.
Agustí Centelles i Ossó
Va nèixer a València l'any 1909 i va morir a Barcelona l'1 de desembre de 1985. Va ser un fotògraf valencià que es va anar a viure a Catalunya ja de molt petit.
Va ser destinat al frent d'Aragó en la Guerra Civil i va fer nombrosos reportatges. També els va fer sobre la conquesta de Teruel i la batalla de Belchite.
Es va exiliar a França amb les seves fotos més valioses, va anar passant camp de concentració en camp de concentració fins que va aconseguir un permís especial per abandonar el camp.
L'any 1046 va tornar a Espanya on va ser jutjat i va sortir amb llibertat condiconal.
L'any 1084 li van otorgar el premi Nacional de Fotografía.
Agustí Bartra
Va nèixer l'any 1908 a Barcelona i va morir l'any 1982 a Terrassa. Va ser un poeta i prosista català.
El seu primer premi el va aconseguir l'any 1934 en un concurs literari. Més tard al 1939 es va tenir que exiliar lluitant amb el bàndol Republicà. Va estar en diversos camps de concentració fins arribar a París on es va casar i va tenir dos fills.
Més tard va desembarcar en la República Dominicana, Cuba fins al 1970 on definitivament va tornar a Espanya.
Pompeu Fabra
Pompeu Fabra i Poch va nèixer a Vila de Gràcia el 20 de febrer de 1968 i va morir el 25 de desembre de 1948 va ser el creador de la normativa lingüística de la llengua catalana.
L'any 1939 es va tenir que exiliar a França passant per Montpellier, Perpiñà, París fins que va tornar a Prades treballant els últims anys amb una situació adversa.
Miquel Santaló
Miquel Santaló i Parvorell va nèixer a Vilaür i l'any 1888 i va morir a Guadalajara, Mèxic l'any 1961. Va ser un geograf, pedagog i polític espanyol.
Membre de ERC, va ser proclamat al 1931 amb la segona República, alcalde de Girona.
L'any 1934 va ser conseller de la Generalitat amb Francesc Macià i Lluís Companys.
Es va exiliar l'any 1939 a França i posteriorment a Mèxic.
Antonio Machado
Antonio Machado Ruiz va nèixer a Sevilla el 26 de juliol de 1875 i va morir a Cotlliure el 22 de febre de 1939, en els seus inicis pertanyia al modernisme. Va morint fugint de l'exili, a la Cataluna Nord després de la derrota de la segona República Espanyola.
Agustí Centelles i Ossó
Va nèixer a València l'any 1909 i va morir a Barcelona l'1 de desembre de 1985. Va ser un fotògraf valencià que es va anar a viure a Catalunya ja de molt petit.
Va ser destinat al frent d'Aragó en la Guerra Civil i va fer nombrosos reportatges. També els va fer sobre la conquesta de Teruel i la batalla de Belchite.
Es va exiliar a França amb les seves fotos més valioses, va anar passant camp de concentració en camp de concentració fins que va aconseguir un permís especial per abandonar el camp.
L'any 1046 va tornar a Espanya on va ser jutjat i va sortir amb llibertat condiconal.
L'any 1084 li van otorgar el premi Nacional de Fotografía.
Agustí Bartra
Va nèixer l'any 1908 a Barcelona i va morir l'any 1982 a Terrassa. Va ser un poeta i prosista català.
El seu primer premi el va aconseguir l'any 1934 en un concurs literari. Més tard al 1939 es va tenir que exiliar lluitant amb el bàndol Republicà. Va estar en diversos camps de concentració fins arribar a París on es va casar i va tenir dos fills.
Més tard va desembarcar en la República Dominicana, Cuba fins al 1970 on definitivament va tornar a Espanya.
Pompeu Fabra
Pompeu Fabra i Poch va nèixer a Vila de Gràcia el 20 de febrer de 1968 i va morir el 25 de desembre de 1948 va ser el creador de la normativa lingüística de la llengua catalana.
L'any 1939 es va tenir que exiliar a França passant per Montpellier, Perpiñà, París fins que va tornar a Prades treballant els últims anys amb una situació adversa.
Activitats
FRANCÈS 
MISE EN ROUTE
1-
a)Républicains
b)Guerre civile
c)Victimes
d)Alliés
e)Vague humaine
f)Réfugiés
g)L'armée
h)Camp
i)La Retirada
COMPRÉHENSION ÉCRITE
2-
a)Vrai
b)Vrai
c)Faux, son les républicains
d)Vrai
e)Vrai
f)Faux, est le premier camp
g)Faux, il ne reste rien de camp
h)Vrai
EXPRESSION ÉCRITE
Il y a un homme pauvre avec quelques cochons à côté de la plage, et sur un pont il y a un groupe de personnes qui ont semble riches. Sous le pont il y un home que je ne se pas qu'est-ce-qu'il fait.
MISE EN ROUTE
1-
a)Républicains
b)Guerre civile
c)Victimes
d)Alliés
e)Vague humaine
f)Réfugiés
g)L'armée
h)Camp
i)La Retirada
COMPRÉHENSION ÉCRITE
2-
a)Vrai
b)Vrai
c)Faux, son les républicains
d)Vrai
e)Vrai
f)Faux, est le premier camp
g)Faux, il ne reste rien de camp
h)Vrai
EXPRESSION ÉCRITE
Il y a un homme pauvre avec quelques cochons à côté de la plage, et sur un pont il y a un groupe de personnes qui ont semble riches. Sous le pont il y un home que je ne se pas qu'est-ce-qu'il fait.
Abdó Terradas
Abdó Terradas
Abdó Terradas. Fill d'un tractant de grans i bestiar, estudià un quant temps a Perpinyà. La seva actuació política assolí inicialment una gran notorietat a Barcelona, on passà a residir el 1840. Hi fundà una organització secreta, la Societat Patriòtica, i començà a difondre un ideari republicà a través d'una "Hoja Volante", ben aviat transformada en "El Republicano" (1842). Antiesparterista, fou elegit al gener del 1842 alcalde de Figueres, però les autoritats no acceptaren l'elecció, que hagué d'ésser repetida fins a cinc vegades, i finalment, pel fet d'haver-se negat a jurar lleialtat a la regència del duc de la Victòria, fou empresonat al castell de Figueres,, on romangué fins l'abril del 1842, que pogué exiliar-se a Perpinyà. Des d'allà envià un famós Pla de la Revolució conegut per la cançó de La campana, possiblement musicada per Anselm Clavé i que tingué una extraordinària popularitat, que fou publicat per "El Republicano".
Activitat Socials
Socials:
Exercici 1:
1.a)
Les zones on hi ha més espais naturals protegits són la part de Lleida, Alt Empordà, Maresme i Delta de l'Ebre.
1.b)
· Les signes PEIN volen dir Pla d'Espais d'Interès Natural.
· Es van aprovar un 14 de desembre de 1992.
· En realitat es classifiquen en 5 tipus:
Parcs Nacionals - Protegits per la llei de la contaminació i desenvolupaments humans.
Parcs Naturals – Poden ser marítims o terrestres.
Paratges Naturals d'Interès Nacional – garanteixen protecció davant els seus valors naturals.
Reserves Naturals – serveix per mantenir l'ecosistema terrestre d'un lloc.
Reserves Marines - servaix pero mantenir l'ecosistema marítim d'un lloc.
1.c)
Perque és un terme natural que comporta les normes paisàtgiques i biológiques per ser un paratge natural. És un parc Natural.
1.d)
Hi predomina la fauna silvestre o salvatge. La seva vegetació és important, per això es conserven en espais “privats”.
Exercici 2:
0 - Cronologia anys 1902-1940:
1902 -Alfonso Xlll es proclama rei d'Espanya.
1912 - Espanya entra en guerra amb el Marroc.
1920 - José Millán-Astray crea la Legió Espanyola.
1923 - Dictadura de Primo de Rivera.
1931 - Segona República espanyola. Constitució de la República Espanyola. Niceto Alcalá Zamora president.
1932 - Aprovació de l'Estatut català i cop d'estat fracasat del general José Sanjurjo.
1933 - Primo de Rivera funda la falange espanyola.
1934 - Revolució d'Asturies.
1936 - Guerra civil. Asedio de Alcázar i batalla de Madrid.
1937 - Batalles Jarama i Guernica; Negrín president.
1938 - Batalla de l'Ebre.
1939 - Franquisme, República exiliada.
1940 - Dictadura del General Francisco Franco.
1 - Al 1931 es proclamà la República Espanyola. El 9 de desembre de 1931 va ser aprovada la Constitució de la República Espanyola per les Corts després de les eleccions generals. Va estar vigent fins el final de la Guerra Civil Espanyola.
2- Manuel Azaña va fer-se responsable del govern sense que les Corts constituieren. Aquest president es troba amb el problemes del seguiment de les Corts Espanyoles.
3- 1933: La CEDA (Confederació Espanyola de Dretes Autónomes) van guanyar les eleccions.
1936: Manuel Azaña es va proclamar president.
4- La Guerra Civil es va iniciar al 1936. En un primer moment els republicans controlaven la part del Sud i Central d'Espanya; incluent Madrid i part de Catalunya. També controlaven la part del mar Cantábric. Els nacionalistes ocupaven la part del Nord com Galicia, Salamanca, Burgos, Zaragoza i Pamplona.
5- No es van entrometre en la Guerra Civil Espanyola. Mentre que els dictadors dels altres països van ajudar militarment al bàndol nacionalista de Franco.
6- Asedi d'Alcázar, la batalla de Madrid, les batalles de Jarama, Brunete, Santander, Belchite i Guernica, la batalla de Teruel i la de l'Ebre.
7- Van prendre part a la batalla de l'Ebre.
8- El gran poder militar dels nacionalistes, l'ajuda dels altres dictadors com Hitler als nacionalistes, armaments i el mal plantejament de la república en front als nacionalistes.
9- De manera defensiva en grans poblacions.
10- Fam, malalties, morts, exilis i fusellaments.
11- Va ser un fet important per a Catalunya, ja que creava una forma de govern sostenible.
12- La lliga té idees més conservadores, en canvi, ERC té unes idees lliberals; també la lliga proporciona proteccionisme econòmic, la ERC no.
13- L'Estatut no tenia sentit, ja que entraven en guerra contra els nacionalistes i no existia la democràcia. Entraven en una època conflictiva de fam, i l'exili provocava l'abandonament de la gent de Catalunya.
14- Amb tropes i armaments ajudant als republicans.
15- L'exili de les tropes.
Anglès
Monday:
Dear Diary, we go out of the school at nine o'clock. At this hour, bus was waiting for go to La Jonquera. There we visit a museum, which was explaining the exile. After the museum we take the bus and we went away to France, to visit Elna's maternity. Elna's maternity looked like to us a place that was expressing feelings. Can see in photographies since they were helping to that the children could be born and to have a better life. The come back home one we us realized of that visited a very nice place.
Tuesday:
Today it has been a special day. In the first hour of the morning they did a presentation of the week to us. Later we went to a classroom and began to work. We have been employed very hardly at group. We have been doing works of studied matters; English, Spanish, Catalan, Maths, Socials... At group we have been a good work and funy.
Wednesday:
Today we get up with a challenge, to try to end the maxim of work of the week less work to be advanced and to have. The first two hours of the morning we have been in a class ending work. After the playtime there has come the creative one of the book "La Maternitat d'Elna"; de l'Assumpte Muntanyà. There has a to us an explanation of every sun race as writer and has explained his more dramatic experiences to us. Last two hours we have dedicated them to being too tight in the informatic room.
Thursday:
Dear Diary, today is last day that I write to you. Today it has been a hevy day. We have being trying to end all the work done during the week. The first two hours of the day and the last one we have dedicated it to go to the classrooms of computer science. Two hours after the playtime we have made them serve to go to our classrooms of tutorship and to work the blog that we have been creating during the whole week.
dimecres, 17 de març del 2010
Biologia
1.
2.
Temps Pulsacions per minut
En repòs 90
Després de
l'èsforç físic 160
+1min 140
+2min 120
+3min 110
+4min 90
+5min 90
+6min 80
3. 150 Pulsacions per minut
Activitats en grup
B)
4.
5.
6. Els pulmons i el cor. Obtenen l'nergia captan oxigen i bombejant sang ràpidament respectivament.
7. Quan l'esforç ha sigut molt més intens el nostre cos necessitaba més oxigen del normal per facilitar la recuperarió.
8. En el cas d'una persona fumadora li costarà més respirar perquè al oprimir l'intercanvi de gasos no serà tan efectiu.
9.
1. Partit de bàsquet
2. Després de córrer per no perdre l'autobús
3. Abans d'un examen
4. Parlant amb els amics
5. A classe
6. Dormint
2.
Temps Pulsacions per minut
En repòs 90
Després de
l'èsforç físic 160
+1min 140
+2min 120
+3min 110
+4min 90
+5min 90
+6min 80
3. 150 Pulsacions per minut
Activitats en grup
B)
4.
5.
6. Els pulmons i el cor. Obtenen l'nergia captan oxigen i bombejant sang ràpidament respectivament.
7. Quan l'esforç ha sigut molt més intens el nostre cos necessitaba més oxigen del normal per facilitar la recuperarió.
8. En el cas d'una persona fumadora li costarà més respirar perquè al oprimir l'intercanvi de gasos no serà tan efectiu.
9.
1. Partit de bàsquet
2. Després de córrer per no perdre l'autobús
3. Abans d'un examen
4. Parlant amb els amics
5. A classe
6. Dormint
Matemàtics catalans
Pere Pi Calleja
1. Va néixer l'any 1907 i va morir l'any 1986 a Barcelona.
2. La família del seu pare era de Roses. En política.
3. Va esturidar Ciències Matemàtiques a l'universitat de Barcelona.
4. Li van donar el premi de la Societat en el concurs de resoldre problemes
5. Va realitzar estudis d'arquitectura a la Universitat de Barcelona.
6. Va assistir a una xerrada/conferència d'Albert Einstein on va quedar maravellat. Va succeïr a Barcelona.
7. Era amic de Lluís Companys, republicans.
8. Per passar un temps en la universitat de Berlín.
9. Va ser director al centre d'estudis matemàtics catalans.
10. Va ser el capità d'enginyers.
11. Es va exiliar a França, ell volia anar a un asil però va acabar en un camp de concentració. Va poguer sortir gràcies al seu avi
12. Català, castellà, anglès, alemany, fràncès i alguna cosa d'italià.
13. El va portat a Anglaterra, on va descobrir el Parkinson.
14. Es va instal·lar a Buenos Aires, on va fer la unió matemàtica argentina.
15. Volia presentar a la seva família la seva dona, Milena.
16. Va aconseguir una plaça en la Universitat de Barcenola en "Geometria Analítica" i "Topografía"
17. Va tornar a Catalunya cap a l'any 1956, fent classes i sol·licitant ajudes econòmiques.
Lluís Santaló
1. Va néixer l'any 1911 i va morir l'any 2001 a Buenos Aires, Argentina.
2. A la Universitat Complutense de Madrid, i va estudiar ciències matemàtiques.
3. A la Universitat de Buenos Aires
4. a la guerra civil Espanyola, s'exilià a França.
5. Argentina, va treballar a la Universitat Santa Fe i Buenos Aires.
6. Va cursar a les universitats de Chicago i Princeton
7. En l'àmbit d'Investigació Científica i Tècnica l'any 1983.
8. Que l'educació matemàtica era necesària per als alumnes.
9.
Ernest Corominas
1. Va néixer l'any 1913 i va morir a Lió, França l'any 1992
2. Va estudiar matemàtiques i arquitectura.
3. Es va exiliar a França, París.
4. Es va exiliar a Xile treballant de professor de matemàtiques a la universitat de Cuyo.
5. En la Universitat de Cuyo de la càtedra d'Estadística.
6. Ernesto "Che" Guevara
7. París, on feia recerques al Centre Nacional de Recerques Científiques i a Caracas.
8. Es va instal·lar a França, Lió. On treballava en la Universitat Claude Bernard
1. Va néixer l'any 1907 i va morir l'any 1986 a Barcelona.
2. La família del seu pare era de Roses. En política.
3. Va esturidar Ciències Matemàtiques a l'universitat de Barcelona.
4. Li van donar el premi de la Societat en el concurs de resoldre problemes
5. Va realitzar estudis d'arquitectura a la Universitat de Barcelona.
6. Va assistir a una xerrada/conferència d'Albert Einstein on va quedar maravellat. Va succeïr a Barcelona.
7. Era amic de Lluís Companys, republicans.
8. Per passar un temps en la universitat de Berlín.
9. Va ser director al centre d'estudis matemàtics catalans.
10. Va ser el capità d'enginyers.
11. Es va exiliar a França, ell volia anar a un asil però va acabar en un camp de concentració. Va poguer sortir gràcies al seu avi
12. Català, castellà, anglès, alemany, fràncès i alguna cosa d'italià.
13. El va portat a Anglaterra, on va descobrir el Parkinson.
14. Es va instal·lar a Buenos Aires, on va fer la unió matemàtica argentina.
15. Volia presentar a la seva família la seva dona, Milena.
16. Va aconseguir una plaça en la Universitat de Barcenola en "Geometria Analítica" i "Topografía"
17. Va tornar a Catalunya cap a l'any 1956, fent classes i sol·licitant ajudes econòmiques.
Lluís Santaló
1. Va néixer l'any 1911 i va morir l'any 2001 a Buenos Aires, Argentina.
2. A la Universitat Complutense de Madrid, i va estudiar ciències matemàtiques.
3. A la Universitat de Buenos Aires
4. a la guerra civil Espanyola, s'exilià a França.
5. Argentina, va treballar a la Universitat Santa Fe i Buenos Aires.
6. Va cursar a les universitats de Chicago i Princeton
7. En l'àmbit d'Investigació Científica i Tècnica l'any 1983.
8. Que l'educació matemàtica era necesària per als alumnes.
9.
Ernest Corominas
1. Va néixer l'any 1913 i va morir a Lió, França l'any 1992
2. Va estudiar matemàtiques i arquitectura.
3. Es va exiliar a França, París.
4. Es va exiliar a Xile treballant de professor de matemàtiques a la universitat de Cuyo.
5. En la Universitat de Cuyo de la càtedra d'Estadística.
6. Ernesto "Che" Guevara
7. París, on feia recerques al Centre Nacional de Recerques Científiques i a Caracas.
8. Es va instal·lar a França, Lió. On treballava en la Universitat Claude Bernard
dimarts, 16 de març del 2010
El camp d'Argelers
EL CAMP D'ARGELERS
1. On es troba el camp d'Argelers?
Aquest camp es troba a la platja del nord d'Argelers.
2. Quants habitants tenia aquesta localitat? I ara?
Aquesta localitat tenia 2900 habitants. Ara té uns 100000 habitants aproximadament.
3. Quan fou obert el camp?
Fa 70 anys; l'1 de gener del 1939.
4. Quina finalitat tenia aquest camp de concentració?
Tenia la finalitat de refugiar als exiliats republicans (els que fugien de Franco).
5. Quina superfície tenia?
Tenia una superfície de 50 o 100 hectárees i de 2 a 3 quilómetres de tanca.
6. Quantes barraques es van construir?
A març les primeres 60 barraques.
7. Quantes persones van passar?
Van passar unes 300000 persones.
8. Com van ser les condicions de vida durant els primers dies? I després?
Les condicions de vida van ser molt dures. Van millorar quan es van crear les barraques i va arribar el menjar.
9. Quines eren les malalties més freqüents o comunes?
Malalties pulmonars, disenteria, tuberculosi, pneumonia i malalties mentals.
10. Com ajudaven els metges a curar als malalts?
Els ajudaven amb aspirines i pastilles.
11. Quins van ser els encarregats de vigilar el camp?
Van ser els senegalesos.
12. En el film documental es parla de milicians i brigadistes. Esbrina quin paper van jugar durant la guerra espanyola.
Els brigadistes ajudaven i protegien als exiliats. Els milicians eren els guerrillers i disciplinaven als soldats per la guerra.
13. Quantes persones van morir en aquest camp?
Morien 7, 8, 9 persones al dia. Impossible de quantificar el total.
14. Explica algunes de les escenes del film que t'hagin impactat. Per què?
La escena que més ens ha impactat ha sigut la de les persones que es juntaven per no passar tant de fred. Perque ens ha conmogut molt.
15. Fes una breu crítica o reflexió personal sobre la pel·lícula.
La pel·lícula expressa molt bé tot el succeit en el camp de concentració d'Argelers, el patiment, la fam, la malaltia, la impotència de no poder fer res per millorar la seva vida.
Hi han escenes molt impactants en la pel·lícula que transmeten la duresa de l'època.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
