Personatges Exiliats

1.
Miquel Santaló

Miquel Santaló i Parvorell va nèixer a Vilaür i l'any 1888 i va morir a Guadalajara, Mèxic l'any 1961. Va ser un geograf, pedagog i polític espanyol.
Membre de ERC, va ser proclamat al 1931 amb la segona República, alcalde de Girona.
L'any 1934 va ser conseller de la Generalitat amb Francesc Macià i Lluís Companys.
Es va exiliar l'any 1939 a França i posteriorment a Mèxic.

Antonio Machado

Antonio Machado Ruiz va nèixer a Sevilla el 26 de juliol de 1875 i va morir a Cotlliure el 22 de febre de 1939, en els seus inicis pertanyia al modernisme. Va morint fugint de l'exili, a la Cataluna Nord després de la derrota de la segona República Espanyola.

Agustí Centelles i Ossó

Va nèixer a València l'any 1909 i va morir a Barcelona l'1 de desembre de 1985. Va ser un fotògraf valencià que es va anar a viure a Catalunya ja de molt petit.
Va ser destinat al frent d'Aragó en la Guerra Civil i va fer nombrosos reportatges. També els va fer sobre la conquesta de Teruel i la batalla de Belchite.
Es va exiliar a França amb les seves fotos més valioses, va anar passant camp de concentració en camp de concentració fins que va aconseguir un permís especial per abandonar el camp.
L'any 1046 va tornar a Espanya on va ser jutjat i va sortir amb llibertat condiconal.
L'any 1084 li van otorgar el premi Nacional de Fotografía.

Agustí Bartra

Va nèixer l'any 1908 a Barcelona i va morir l'any 1982 a Terrassa. Va ser un poeta i prosista català.
El seu primer premi el va aconseguir l'any 1934 en un concurs literari. Més tard al 1939 es va tenir que exiliar lluitant amb el bàndol Republicà. Va estar en diversos camps de concentració fins arribar a París on es va casar i va tenir dos fills.
Més tard va desembarcar en la República Dominicana, Cuba fins al 1970 on definitivament va tornar a Espanya.

Pompeu Fabra

Pompeu Fabra i Poch va nèixer a Vila de Gràcia el 20 de febrer de 1968 i va morir el 25 de desembre de 1948 va ser el creador de la normativa lingüística de la llengua catalana.
L'any 1939 es va tenir que exiliar a França passant per Montpellier, Perpiñà, París fins que va tornar a Prades treballant els últims anys amb una situació adversa.